Portes un vestit del color dels grans de mangrana.
És un vestit ajustat, de coll rodó,
tancat, de màniga llarga, de cotó.
El teu vestit del color dels grans vius de mangrana
llueix discretíssims fils d'or,
com aquelles jaquetes toreres de gala,
i defineix els perfils del teu cos
que té, quan es mou, sensual elegància.
El teu vestit és lluent i tu et llueixes amb plaer.
Els mínims fils d'or del teu vestit
posen brins de vida al teu cos de dona
com els pinyolets blancs i grocs dels grans de mangrana
que posen, humits, desig a la boca.
El teu vestit grana és sent orgullós vestint el teu cos
i de fer imaginar la bellesa rosada que amaga.
Et miro i tinc set
com quan miro els grans humits de la mangrana
—la vida—
i veig els teus ulls que tenen espurnes de plata
si veus com jo miro els fils d'or
que tremolen com si tremolés el teu cos.
El teu cos no tremola, tremola el teu cor
i el batec fa brillar a la llum els fils d'or del vestit.
A poc a poc —amb els ulls plens de plata brillant—
descordes la meva camisa.
Jo baixo la cremallera del teu vestit
que ja he perdut de vista
perquè els meus ulls són ara un mar dolç que neda als teus ulls.
El teu vestit ha quedat plegat al cul de la cadira i la meva camisa,
la meva camisa, no sé on para.
El teu cos ja és de seda i la carn és rosada,
la carn teva i la meva.
Abraça'm. Som persones felices i nues.
Menjarem la mangrana i començarà el misteri de la unió consumada.
