Febrer

Encara hi ha neu que dorm

a les branques dels arbres
i l’aire fred te gust de no-res.

En els teus llavis, però,
hi ha emmirallat un bri de sol
i jo vull tastar-lo
per saber com és el tacte 
                      de la llum.
Que, si més no,
un bes a l’hivern
será una certesa de vida encesa.  

Jordi Rueda, febrer de 2014