a les branques dels arbres
i l’aire fred te gust de no-res.
En els teus llavis, però,
hi ha emmirallat un bri de sol
i jo vull tastar-lo
per saber com és el tacte
de la llum.
Que, si més no,
un bes a l’hivern
será una certesa de vida encesa.
i l’aire fred te gust de no-res.
En els teus llavis, però,
hi ha emmirallat un bri de sol
i jo vull tastar-lo
per saber com és el tacte
de la llum.
Que, si més no,
un bes a l’hivern
será una certesa de vida encesa.
Jordi Rueda, febrer de 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario