A mi no m’agrada la gent que s’escolta quan parla.
M’agrada la gent que té coses pensades
que parla per fer-se escoltar
i explicar pensaments
que d’altres persones puguin compartir.
Calla una estona, collons!
viernes, 11 de marzo de 2016
sábado, 5 de marzo de 2016
Ella leía
Ella leía
movía los labios
algo agitaba su interior.
Un mohín...
Un mohín...
Hermosos, inquietos labios...
En otras circunstancias hubiera deseado besarla.
(Quizá cuando ponga el punto en el libro, pensé).
Jordi Rueda
martes, 9 de febrero de 2016
Azahar
Viento. Azahar.
La luz de la tarde se
desmaya sobre las llanuras verdinegras de naranjales.
La línea del horizonte engulle
al sol y se inmola en la penumbra.
Casi no veo tus ojos, pero
sé que brillan.
Azahar.
Casi no ves mis ojos, pero
sabes que brillan.
Toma mi mano.
Las hojas de los naranjos
se adormecen.
Refresca. Abrázame.
Somos una silueta en un
claro moribundo del paisaje.
Una figura nacida en el
azahar del aire y en la noche recién llegada.
Tu cuerpo cálido templa el
mío al abrazarme.
Nuestra figura, una sola figura,
huele a azahar,
a nuestro azahar que
perfuma los campos dormidos.
Somos azahar.
Se despiertan las hojas de
los naranjos.
Se hace de día.
Se hace de día.
Vamos.
Ahora somos aroma y nos
debemos al viento.
Que él nos lleve adonde
quiera.
Jordi Rueda
domingo, 7 de febrero de 2016
No són ulls els ulls que no ploren
No són ulls els que no ploren,
no són ulls els que miren i no hi veuen,
els que no es commouen,
els ulls secs que no ajuden a lubricar
tots els racons del cervell.
Els ulls sense llàgrimes són ulls que no són ulls,
no brillen,
no estan tristos ni feliços, només estan secs
i els ulls no són ulls si no saben plorar.
Em fan mal els ulls quan fa temps que no ploro.
Jordi Rueda
sábado, 6 de febrero de 2016
Febrer
La neu jeu a la teulada
i l’aire fred no té gust de res
en els teus llavis, però,
hi ha emmirallat un bri de sol
i jo vull tastar-lo
per saber com és el tacte de la llum
que, si més no, un bes a l’hivern
és una certesa de vida encesa,
de vida que venç al fred.
i l’aire fred no té gust de res
en els teus llavis, però,
hi ha emmirallat un bri de sol
i jo vull tastar-lo
per saber com és el tacte de la llum
que, si més no, un bes a l’hivern
és una certesa de vida encesa,
de vida que venç al fred.
martes, 2 de febrero de 2016
miércoles, 27 de enero de 2016
Suscribirse a:
Entradas (Atom)