Encara hi ha neu que dorm
a les teulades
o a les branques dels arbres
i l’aire fred te gust de no-res
a les teulades
o a les branques dels arbres
i l’aire fred te gust de no-res
en els teus llavis, però,
hi ha enmirallat un bri de sol
i jo vull tastar-lo
per saber com és el tacte de la llum
que, si més no,
un bes a l’hivern
és una certesa de vida encesa,
de vida que venç el fred.
No hay comentarios:
Publicar un comentario