Ple de plata l’aire,
aquell blau d’hivern
era fet de mar
i era fet de cel
quan junts aplegàvem
delicats moments:
sota un núvol blanc
dolços petonets
que es feien salats
en sentir carícies
de mar i de vent.
Tots dos erem aigua,
erem aigua i cel
com el mar mateix.
Jordi Rueda
No hay comentarios:
Publicar un comentario